19 de Juliol de 2019

FaceApp i el mercat de les dades personals

Hi ha algú que no conegui o hagi fet servir FaceApp? En un tres i no res, aquesta aplicació que envelleix la cara de l’usuari s’ha fet popular, tot i que el seu llançament es va produir el 2017. La millora en els algoritmes amb què treballa, que aporten un toc molt més realista al resultat, juntament amb l’ús per part de diversos “influencers”, li han donat l’empenta necessària per ser tendència.

Però, amb la seva meteòrica popularitat, ha aflorat un altre tema important: les condicions de privacitat. Com tot el que passa a internet, aviat s’ha escampat la notícia que l’aplicació abusa d’aquestes condicions i ofereix la informació dels usuaris a tercers. A partir d’aquí, trobem diferents notícies sobre aquest tema o recomanacions sobre les raons que ens han de portar a qüestionar-nos la conveniència d’utilitzar FaceApp.

FaceApp: el context

L’aplicació que va néixer el 2017 i les seves condicions d’ús responen a la regulació d’aquell any, que no estan actualitzades al Reglament General de Protecció de Dades de 2018. Segons la política de privacitat de FaceApp, els seus administradors poden enviar les cares i la resta de dades personals dels usuaris als Estats Units, les poden compartir amb altres empreses del grup (a Rússia) o creuar amb altres serveis amb qui arribin a acords privats. Res d’això, actualment, és legal sense el consentiment de l’usuari.

L’aplicació tampoc ofereix la possibilitat de conèixer quines dades ha extret, ni sol·licitar la seva eliminació. Tot i que podria semblar que és una falta d’actualització, es tracta d’una mancança preocupant segons la normativa vigent de protecció de dades. Sota una aparença de normalitat legal, evita els controls de protecció de dades de la Unió Europea, en ser desenvolupada per una empresa extracomunitària.

Com ens pot afectar la utilització de la nostra cara?

L’ús de les nostres dades ens pot afectar de diferents maneres. Sense anar més lluny, la nostra cara és una de les “bio-empremtes” més utilitzades en l’actualitat per al reconeixement del nostre perfil. Per tant, després de milions de descàrregues, s’ha creat una immensa base de dades de cares. Això no vol dir, necessàriament, que se’n faci un ús maliciós, però mai no se sap a les mans de qui poden acabar. I això només és un exemple. És molt important tenir en compte que, amb el 5G i totes les connexions i innovacions que viurem, aquestes dades seran vitals.

Qui té la culpa sobre el mal ús de les nostres dades?

Aquesta és la pregunta del milió. D’una banda, és evident que les aplicacions tenen gran part de culpa. I s’ha de dir en plural, perquè FaceApp no és l’única aplicació que no respecta les condicions de privacitat. De fet, s’han registrat casos d’aplicacions a Espanya que han estat investigades i sancionades per l’Agencia Española de Protección de Datos (AEPD).

Internet i les aplicacions són un espai inabastable per on es mouen milions de dades personals, fet que va provocar que la Unió Europea dissenyés un mecanisme dissuasiu amb imposició de multes per intentar tenir-ne més control. No obstant això, el sector de les apps encara se n’escapa: no tenen por a una sanció i poden tenir una actitud més laxa amb aquest tema. A més, tant Google com Apple mantenen aplicacions que no compleixen les condicions d’ús i, per tant, tampoc fan massa per posar fi a aquest problema.

I, quan parlem de culpabilitat, també ens hem de mirar a nosaltres mateixos, els usuaris i les usuàries. Generalment, no parem prou atenció a les condicions d’ús abans d’acceptar-les (aquí pots llegir les de Fibracat). No tenim la percepció que passi res amb les nostres dades. Quan no estem d’acord amb alguna cosa o no ens agrada l’aplicació, la desinstal·lem. L’opció de denunciar, encara que no es trigui gens, no la considerem. A més, per les dades que demanaran, s’ha de fer una cerca sobre l’empresa que volem denunciar i, al final, es fa enrevessat.

Conclusió: prenguem-ne consciència

És un tema molt més complex del que ens pot semblar. El mercat de les dades personals és força opac, hi juguen molts interessos, tant econòmics com polítics. I si no es fa més transparent és, bàsicament, perquè no interessa. És un món relativament nou que encara no acabem de conèixer i comprendre correctament, així que és bo que ens anem adonant del que està passant. I sobretot, que prenguem consciència sobre la quantitat, la qualitat i el detall de la informació que arribem a compartir a la xarxa.