Grace Hopper, la dona que va ensenyar als ordinadors a entendre
Amazing Grace. Aquest era el sobrenom amb el qual era coneguda la nostra protagonista d’avui: Grace Hopper. Una dona amb un talent innat per a les matemàtiques i la ciència, que va aconseguir fites quasi impensables per a les dones als anys 20 i 30. Va treure’s un doctorat i es va allistar a la Reserva de la Marina americana, arribant a ser contraalmirant. Però, sobretot, va passar a la història per ser la dona que va ensenyar a entendre als ordinadors, la precursora del llenguatge COBOL. És a dir, si tens ordinador, és gràcies, en part, a Grace Hopper.
Trencant barreres
Des de ben jove, Hopper va mostrar unes aptituds excepcionals pels números. El seu avi, ídol de la jove, juntament amb el seu pare, van fer tot el possible perquè tingués les mateixes facilitats educatives que el seu germà. Per aquesta raó, va aconseguir, de forma inusual, el doctorat amb honors en matemàtiques a la Universitat de Yale. Posteriorment, tot i que apuntava a ser una eficient professora, l’esclat de la Segona Guerra Mundial ho va canviar tot.
Inspirada per una família militar, va voler unir-se a la Marina, amb 37 anys. Tot i això, a causa de la seva edat, va passar a la Reserva. Observant les seves qualitats, Hopper va ser enviada a Harvard per treballar en la construcció de la computadora experimental Mark I, dirigida per Howard Aiken. Aquesta experiència li va servir com a ensenyança exprés sobre informàtica i gràcies al coneixement adquirit, després de la Guerra, Hopper va aconseguir un lloc de treball a la Eckert y Mauchly Computer Corporation, l’empresa que va donar a llum als primers ordinadors comercials.
Si tens una idea, fes-la
Un element que destacaven els companys de Hopper era el seu caràcter. Una personalitat que la va portar a fer-se un lloc en espais dominats completament per homes. A més, es tractava d’una dona d’idees clares (li atribueixen la frase de: és més fàcil demanar perdó que demanar permís) i veia clar que tothom havia de tenir la capacitat de comunicar-se amb més facilitat amb els ordinadors, per tal que arribessin a un públic molt més ampli. Però per aconseguir això, s’havia d’inventar les eines necessàries.
La clau residia en perfilar els llenguatges, que fossin intel·ligibles per a tots els públics. Hopper considerava que els programes podien ser escrits en anglès, tot i les suspicàcies dels seus col·legues. Però aquesta resistència a la seva idea només va servir per motivar-la molt més i demostrar que tenia raó, que era possible fer-ho.
Així, entre finals dels 40 i inicis dels 50, va desenvolupar una tècnica que traduïa els símbols matemàtics a un codi d’instrucció binari i comprensible per a la màquina. Pocs anys més tard, ho va acabar d’aconseguir. Va crear el programa de compilació que traduïa les instruccions de l’anglès al codi binari perquè fos comprensible per a l’ordinador, batejat amb el nom de Flow-Matic. D’aquesta forma, l’ordinador començava a obrir-se pas al món de l’empresa.
El legat històric de Grace Hopper
El seu invent va permetre, més tard, l’aparició del primer llenguatge de programació orientat a les empreses, COBOL, en el qual també va intervenir. L’avanç de Hopper va influenciar al disseny de la programació i va crear les bases per al desenvolupament dels ordinadors personals d’ús fàcil.
El 1986 es va retirar de la Marina, convertint-se en la persona més longeva en la història de la Marina. Va rebre multitud de reconeixements, amb més de 40 honoris causa i, irònicament, un premi a l’Home de l’Any. Encara que va expirar el 1992 i va ser acomiadada amb tots els honors, és molt present avui dia. Dóna nom a diferents premis i distincions, a més de tenir un congrés al seu honor, Grace Hopper Celebration of Women in Computing, per impulsar la presència de les dones a la tecnologia.
Una última mostra del seu caràcter: “Els éssers humans són al·lèrgics als canvis. Jo intento lluitar contra això. És per aquesta raó que tinc un rellotge a la paret les agulles del qual es mouen en sentit contrari”. Una dona única i clau pel desenvolupament de les TIC.