29 de Juliol de 2019

Núria Salán: “Fibracat és un exemple d’aposta pel talent jove i pel talent femení”

Llicenciada en Ciències Químiques i doctorada en Enginyeria Metal·lúrgica, Núria Salán és professora de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), sotsdirectora de Promoció Institucional i Estudiantat de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia des del 2016.

Pregunta. Quina relació t’uneix amb Fibracat?

Resposta. Des de l’any 2000, quan vaig ser secretària del I Congreso Nacional de las Mujeres y la Ingeniería, m’he dedicat a donar visibilitat a aquelles dones inventores que no surten als llibres de text. Vaig trobar la Hedy Lamarr, a qui devem les comunicacions sense fil. I he anat buscant dones emprenedores, dones models, dones empoderades, que puguin ser un exemple per a les generacions que comencen ara. I la Meritxell Bautista és un exemple clar de les dones que jo busco per tenir a prop.

P. Què n’opines de Fibracat i la seva aposta pel talent femení?

R. Quan vaig conèixer el projecte de Fibracat, em va sorprendre. No només per la gosadia de dir “som David i lluitarem contra Goliat” i ens en sortirem, sinó per l’aposta que van fer pel talent jove i pel talent femení. No és habitual trobar una empresa de l’àmbit TIC en què la plantilla qualificada sigui majoritàriament femenina. I Fibracat ho ha aconseguit. Per tant, és una de les empreses que poso com a exemple. I li anirà molt bé pel fet d’haver comptat amb talent jove i talent femení, la base del seu èxit.

P. Què suposa per a una empresa apostar pel talent femení?

R. Quan apostes pel talent femení, incorpores nous punts de vista. Normalment, el talent femení, l’enginy de les dones, s’orienta més cap al compromís social, cap a la millora de la qualitat de vida. Una empresa serà millor com més punts de vista diferents pugui fer convergir. Per tant, si pots comptar amb tots els punts de vista col·lectius, i aquí les dones som més del 50 % de la població, tens més possibilitats d’assolir l’èxit.

P. Segons la teva experiència, cada cop hi ha més dones en sectors de tradició masculina?

R. Quan vaig començar a estudiar, fa molts anys, en un grup de quinze persones que fèiem metal·lúrgia només érem dues dones. I vaig pensar: “Això canviarà”. Però no ha canviat, o no prou. Ara no és estrany trobar-me que soc l’única dona a l’aula, o que només hi ha una altra dona, sobretot si la temàtica és de metal·lúrgia, mecànica o industrial.

P. Què hem de canviar perquè això no passi?

R. Segurament els models que estem transmetent relacionats amb la tecnologia no desperten l’interès de les dones. Per això em dedico a fer xerrades sobre què han aportat les dones a l’enginyeria i a la tecnologia o quins invents han estat creats per dones, perquè tothom vegi que sempre hem estat presents. La primera problem solver que recordo va ser la meva àvia, i no tenia estudis, però sí tenia enginy. On hi havia un problema, ella hi buscava una solució. I això ho dic als nens i a les nenes: si teniu ganes de canviar el món, ho fareu.

P. Què estem fent malament, com a societat?

R. Històricament els homes han apostat per ocupar els llocs de poder i les dones han estat més pràctiques; han volgut fer la feina, abans que manar o sortir a la foto. El que volien era fer la feina, i això les ha apartat de les quotes de poder. Estem perdent quota perquè no volem ser poderoses. I per què no? Volem ser poderoses! Som poderoses!

P. Com veus el futur?

R. El futur serà tecnològic i molt femení.