3 de Setembre de 2019

Mary Allen Wilkes, o com enfrontar-se als capritxos del destí

Dues frases. Amb només això, et pot canviar la vida radicalment. Una, et tanca la porta a allò volies fer, advocacia: “Les dones no són benvingudes en aquesta professió”. Una injustícia, i una normalitat fins no fa gaire, per desgràcia. I una altra t’obre una inesperada finestra: “Quan siguis gran, seràs programadora d’ordinadors”. Tot i que en aquell moment, quan encara anava a l’institut, no ho va entendre, aquesta predicció  va marcar el futur de la nostra protagonista d’avui: Mary Allen Wilkes.

Lògicament, programadora

Nascuda el 1937, Mary Allen Wilkes tenia com a objectiu ser advocada. No l’atreia cap altre ofici, ni molt menys aquells que semblaven destinats a les dones, com els de professora o infermera. Però en aquella època, família i amics van advertir-li que l’esperava una vida ben dura si decidia estudiar Dret. Així que, decebuda, va optar pels estudis de Filosofia i Teologia. Gràcies al consell d’un antic mestre, que va destacar la seva excepcional capacitat lògica, va provar sort al camp de la informàtica.

Moltes dones havien fet alguna feina en aquest camp anteriorment, així que era relativament fàcil fer-se un espai en aquest ofici. Així doncs, va demanar feina com a programadora, tot i que no tenia cap formació real en aquesta professió. Però, quan un grup d’investigadors li va proposar de solucionar uns problemes, els va saber resoldre sense problemes. Com més tard admetria, estudiar lògica va ser un avantatge a l’hora de dedicar-se a la informàtica.

La primera teletreballadora

Durant la seva estada a Lincoln Laboratory va fer diverses feines: des de programar targetes perforades i trobar els seus errors, fins a formar part de l’equip encarregat de desenvolupar un primitiu sistema de reconeixement de veu. Poc després, també va participar en la creació d’un ordinador revolucionari: LINC. El primer ordinador “petit” (de la grandària d’una nevera), amb quatre mòduls que cabien en una taula. Wilkes es va encarregar del disseny d’un d’aquests mòduls. Segons el Computer History Musem, el LINC és considerat el primer ordinador personal.

Un cop el LINC va començar a tenir una funció a les empreses, Wilkes va ser una de les encarregades d’explicar com funcionava aquell aparell amb un manual de programació, per tal de facilitar la feina a tot aquell que no havia tocat mai un ordinador. Poc després, el 1964, l’equip sencer que va crear LINC va canviar de localització, però Wilkes no podia marxar d’on era pels problemes de salut que patia la seva mare. Al mateix temps, la nostra protagonista volia acabar de desenvolupar el sistema operatiu en el qual estava treballant.

La solució? Van enviar el LINC a casa de Wilkes perquè treballés des d’allà. D’aquesta manera va néixer la primera teletreballadora i la primera usuària a tenir un ordinador personal a casa. Així, des de la sala d’estar de casa seva, va treballar en el LAP6, un sistema operatiu que contenia, segons va afirmar ella mateixa, una eina de processament de textos molt similar al que avui dia coneixem com Microsoft Word. Les funcions que permetia aquest sistema operatiu (com facilitar la conversió de programes a codi binari) van ser, d’alguna manera, una influència del que havien de ser els sistemes operatius que van arribar més endavant.

Els somnis es poden fer realitat

Però la seva història no acaba aquí. Després d’una exitosa carrera en el món de la programació i la informàtica, va decidir fer realitat el seu somni de joventut: licenciar-se en Dret a la prestigiosa Universitat de Harvard. Va acabar treballant d’allò que volia fins a la seva jubilació. Perquè, al final, qui cerca, troba.