Les plataformes de televisió a la carta esborren el monopoli dels grans operadors de telecomunicacions
Les campanades de Cap d’Any són dels pocs esdeveniments que encara són a les mans de la televisió convencional, en un moment en què la televisió a la carta es consolida com l’única opció de futur ja no només per al consum de ficció, sinó també per als espectacles en directe. El “fenomen Netflix” s’ha multiplicat: al seu etern rival HBO s’hi han sumat el cross-selling d’Amazon (Prime Video) i el challenger Rakuten TV. Al darrere venen Disney+, Apple+ i tot el que està per arribar.
Però aquests serveis no havien fet massa mal a les plataformes lineals de pagament, a Espanya capitalitzades pels operadors de televisió des que Movistar es va fer amb el control de Canal+, l’any 2015. Els grans operadors van córrer a competir en la versió moderna de l’antiga televisió per cable i, de mica en mica, la majoria d’operadors han convertit la “seva” televisió en el seu reclam comercial més important (i, generalment, en la principal font d’ingressos). Pocs, o cap excepte Fibracat, han creat una plataforma de televisió innovadora que, a més, sigui gratuïta per a tots els seus clients de fibra òptica.
En els últims anys, els grans operadors han entès que el “cavall de batalla”, pel benefici del mediapro de torn, era el futbol i, en menor mesura, les motos. Generalitzant, qui tenia el futbol, s’enduia el pastís. Però això, aquest 2019, s’ha acabat: una nova televisió a la carta ha irromput per democratitzar les telecomunicacions. Mitele (LaLiga per 19,90 euros al mes, tot el futbol per 35) i DAZN (MotoGP, Premier League i Eurolliga, entre d’altres, per 10 euros mensuals) han posat cadascú al seu lloc: val més tenir una bona connexió, el màxim de competitiva possible, i ser lliure de contractar cada plataforma en funció de si volem veure futbol, motos, pel·lis o la sèrie del moment.
Quan, d’aquí a uns anys, expliquem que per poder veure el Barça havíem de contractar la fibra òptica a un operador en concret, probablement ens posarem les mans al cap. Equivaldria, anys enrere, a que només una marca d’antenes ens permetés veure TV3 o Cuatro. Així i tot, la inèrcia perdurarà alguns anys: alguns dels grans operadors continuen oferint en els seus sistemes televisius la visualització d’aquests continguts premium a preus molt menys competitius, mentre altres operadors, com Fibracat, han entès que el mercat vol desvincular el seu operador d’Internet del que volen veure al televisor. El consumidor és intel·ligent, i és important fomentar la seva llibertat per decidir.
Per tant, el més important ara mateix és disposar d’una connexió de fibra òptica que garanteixi un temps de resposta (latència o ping) el més baix possible, per poder veure el que vulguem en les millors condicions, sense talls, sense esperes i sense imprevistos. Dret a decidir i, també, dret a l’estalvi. Per ara, podem fer una excepció amb les campanades de Cap d’Any. Si feu tard, la plataforma de televisió de Fibracat permet veure qualsevol programa fins una setmana més tard de la seva emissió.