Des de coixins fins a connexions mundials: la fibra òptica
La fibra òptica és allò que ens permet veure pel·lícules, jugar en línia o estar en contacte amb els nostres familiars de forma senzilla, ràpida i eficaç. Però això ja ho sap tothom, convivim amb la fibra diàriament mentre ens facilita la vida. Tot i això, i encara que sigui un element ben conegut, podem trobar diferents detalls i dades que molts consumidors i consumidores poden desconèixer, i que volem explicar.
La fibra, un invent d’ara?
Encara que pugui semblar que la fibra és un element ben actual, podem trobar diversos estudis i proves que la situen al segle XIX. Avançant en el temps, el 1792 trobem el primer disseny de telegrafia òptica gràcies a l’inventor francès Claude Chappe. Es tractava d’un sistema que va permetre transmetre un missatge entre Lille i París, separades per 200 km., en 16 minuts! Més d’un es tornaria boig avui dia si s’hagués d’esperar tant de temps.
La fibra òptica i la tècnica del rebot
Tot i que sabem què és, coneixem com funciona la fibra òptica? Com va dir l’escriptor Dave Barry, “creiem en l’electricitat perquè paguem les factures, però no som capaços d’entendre com viatja a través del interior dels cables”. I una cosa semblant podria passar amb la fibra òptica. Per saber com viatja la llum a través de la fibra, primer hem de saber de quins materials es forma.
Cada filament que conforma la fibra consta d’un nucli central de plàstic o òxid de silici i germani, amb un alt índex de refracció. Al voltant d’aquest nucli trobem un material similar, però amb un índex de refracció menor.
I et preguntaràs perquè et serveix conèixer això, a part de fer-te l’interessant al proper sopar. Doncs perquè gràcies a aquesta composició, la llum pot traspassar el filament rebotant a les seves parets. La llum, per tant, no passa de forma paral·lela, sinó que rebota en un angle determinat (anomenat angle límit) per tal d’evitar pèrdues d’energia i ser més eficient.
Jo en tinc a casa, però no l’he vist mai
Ara que tenim una idea més formada respecte de com funciona, voldríem saber alguna cosa respecte de com és, no? Perquè quan parlem de fibra òptica, podem tenir moltes idees al cap sense res concret. Doncs la fibra es tracta d’un cable tan prim com un cabell, per on passa una quantitat ingent d’informació. El nucli del qual hem parlat abans, té una amplada de 8 micròmetres (la mil·lèsima part d’un mil·límetre).
Tot i ser tan prim, es tracta d’un material ben dur. Segons algunes proves, pot arribar a suportar 100 quilos de tensió, tibant-lo, sense trencar-se. Això no vol dir que no es puguin trencar, ja que en podem trobar que sofreixen atacs de rates i fins i tot taurons, a les xarxes instal·lades a l’oceà. Tot i això, gràcies a mesuratges de telemetria, és més fàcil trobar on s’ha produït el problema, facilitant la seva resolució.
Més secrets de la fibra
I no ens pensem que aquest material només s’utilitza per a les telecomunicacions. Es tracta d’un element que s’utilitza en molts altres aspectes que ens envolten diàriament com coixins, estovalles i, fins i tot, llenceria i vestits de núvia.
Així que ara ja podem dir que coneixem una miqueta més aquest element que ens permet tenir una vida molt més plàcida i fàcil! Al següent post parlarem de per què és millor que les connexions utilitzades anteriorment i quins tipus de fibra òptica podem trobar.
Encara que si vols continuar llegint, pots donar un cop d’ull al nostre post sobre el 5G.