La mestra precursora de l’e-book
T’agrada llegir? Sí la resposta és afirmativa, és probable que tinguis un e-book. Són uns aparells que ens permeten tenir més facilitat a l’hora de llegir, a més de no gastar paper en impressions. Si es fa una cerca per internet sobre aquest producte, almenys des de fa molt poc, apareixia que l’inventor era Michael Hart el 1971. Però, els últims anys, s’ha donat a conèixer algú més, una persona, una dona, que va ser la precursora del que ara, potser, tens a les mans. I aquesta dona va ser Ángela Ruiz Robles.
Si l’altre dia fèiem referència a Hedy Lamarr, avui és el torn d’una altra dona TIC, una persona que va tenir un pes important en el desenvolupament d’eines que gaudim avui dia. Ángela Ruiz Robles ha sigut, durant molt de temps, una gran desconeguda pel gran públic. Ni tan sols tenia una entrada a la Viquipèdia fa uns anys. Però va ser una mestra que, el 1949, va presentar una patent (número 190.698) i va desenvolupar el seu anomenat llibre mecànic o enciclopèdia mecànica. Una eina que va ser batejada com a “procediment mecànic, elèctric i a pressió d’aire per a la lectura de llibres”. Però, com és això possible?
Passió i innovació per bandera
Per respondre a aquesta pregunta, ens hem de remuntar als seus orígens. Ángela Ruiz Robles va néixer a Villamanín (León) el 1895 en una família de classe mitjana. Va cursar els estudis per ser mestra, on va començar impartint classes de mecanografia, taquigrafia i comptabilitat mercantil. Va exercir com a professora i directora a diversos centres, tant a Lleó com a Ferrrol, Galícia, on va acabar vivint. El 1938 va començar a publicar diverses obres tècniques relacionades amb l’escriptura i en 1947 va rebre la Creu Alfonso X El Sabio, a més d’altres premis.
Ángela Ruiz sentia una veritable vocació pel seu ofici, per ensenyar. Això la motivava a buscar noves eines i innovacions que fessin més fàcil aprendre per a tothom. Una visió futurista que la va portar a imaginar l’era digital i que la van impulsar a crear el primer llibre mecànic. Aquest invent va ser creat amb tres objectius: alliberar el pes de les motxilles dels infants, fer l’aprenentatge més atractiu i tenir la possibilitat d’adaptar la formació de manera personalitzada a cada alumne.
Aquesta creació constava de dues parts: la primera, de coneixements bàsics com lectura, escriptura o càlcul; la segona funcionava amb bobines, cada una encarregada d’una funció diferent (una amb matèries, altres amb l’alfabet, etc). Tot en un aparell que, segons descrivia la mateixa creadora, era fàcil d’utilitzar i de molt poc pes. El llibre permetia la interacció de l’alumne mitjançant botons, deixant escriure números i paraules. Amb els canvis de bobines, el contingut era personalitzable per part del professor.
Parlem d’un invent que, a més, també disposava d’elements sonors, llum i una lent d’augment per a facilitar la tasca a persones amb necessitats educatives especials. També era possible trobar un gran nombre de gràfics, la probabilitat d’enllaços textuals, informació multimodal i, inclús, idiomes com castellà, anglès o francès. En definitiva, una eina completa i revolucionaria, que pertanyia a una època totalment diferent a la qual Ángela vivia. Com a curiositat, també era possible llegir-lo en horitzontal i vertical. Et sona això? És una de les raons per la qual es creu que va ser l’element precursor de l’e-book.
Sense mitjans, però amb idees i tenacitat
Però amb tants avantatges, què va fallar? Doncs, tot i que la invenció va ser autoritzada pel Ministeri d’Educació i Ciència, el projecte no va tenir l’impuls necessari, ja que Ángela Ruiz no podia invertir els diners que eren necessaris per produir el llibre de forma massiva. Inicialment, el producte base era el metall, molt car en aquella època. Tot i això, la mateixa Ángela va proposar crear un model amb elements més econòmics, com el plàstic.
No cal dir que la seva patent va ser la primera formalitzada per una dona. Això no s’ha de passar per alt, ja que Ángela va viure una època convulsa, on les dones no tenien facilitats i, per a treballar, només podien accedir a determinats oficis. No hi havia espai per a elles a molts camps on ella no només va entrar, sinó que va ser reconeguda de forma nacional i internacional amb diferents distincions.
Ángela Ruiz Robles, sense treure cap mèrit a Michael Hart, és un exemple de com la història o, més ben dit, els que la creen, han sigut injustos amb les dones. Aquesta fantàstica mestra va ser capaç de dissenyar un producte revolucionari, precursor del que avui és un e-book, però no va ser reconeguda fins molt temps després. I crida l’atenció també pel fet que, a més, va idear altres invents com la màquina taquimecanògrafa i un atles lingüístic.
En definitiva, una dona extraordinària que va ser capaç de fer-se un lloc a una societat on les dones no tenien massa espai, una dona que va ser una avançada a la seva època i que va treballar de valent, no només per una feina que l’omplia, sinó per aquells que tenien dificultats per aprendre. Una dona que cal recordar.
Fotografia de capçalera: Arxiu diari ABC.